La fotovoltaica, com a tecnologia directa per convertir la llum solar en electricitat, té un potencial important per fer front als problemes ambientals cada cop més creixents i el desig de reduir l'ús de combustibles fòssils. L'estabilitat tèrmica de la fotovoltaica és una preocupació important quan es considera la comercialització a gran escala en condicions en què és possible la degradació del dispositiu per un funcionament a alta temperatura. Els materials de canvi de fase (PCM) són molt prometedors per a la gestió tèrmica d'aquests dispositius a causa de la seva elevada calor latent i propietats de transferència de calor inherents. No obstant això, un gran repte a l'hora d'aplicar PCM a la fotovoltaica és aconseguir una alta densitat d'energia mantenint una alta densitat de potència, especialment amb diferents orientacions del dispositiu fotovoltaic. En aquest treball, les característiques dinàmiques de transferència de calor d'un PCM compost amb escuma metàl·lica incrustada s'estudien sistemàticament mitjançant un model de Boltzmann de gelosia a escala de porus. Es troba que la velocitat de fusió dels PCM compostos disminueix dràsticament a la fusió de l'etapa tardana, deixant una regió de PCM sòlid ("zona morta") durant molt de temps. Per abordar aquest problema, proposem una estructura especial i no uniforme per al PCM compost que té una porositat diferent a la zona morta que en altres llocs. La velocitat de fusió, la densitat d'energia i la densitat de potència del PCM compost es poden millorar significativament adaptant la porositat de l'escuma metàl·lica composta. Per exemple, amb un nombre de Fourier de 0,30, la densitat d'energia d'un cas amb una porositat de zona morta de 0,80 és un 6,8% més alta que la que té una porositat de zona morta de 0,95. Aquest treball proporciona una estratègia eficaç per aplicar els PCM per a la gestió tèrmica de la fotovoltaica i obre un camí cap a l'optimització de les capacitats d'emmagatzematge d'energia dels PCM en diverses condicions de treball.